U.D. 3. ENTORN FAMILIAR. ELS AMICS_ El retrat.

 En aquesta ocasió i com ja hem fet altres anys, durant aquesta primera unitat didàctica treballarem l´entorn més proper  dels alumnes de 1r d´ESO, que són els amics i amigues o companys i companyes de classe. Aprofitarem per conèixer-los en detall, fent un retrat de la seva cara.

Treballarem la proporció, experimentarem amb tres tècniques pictòriques diferents i utilitzarem com a recursos gràfics: la línia, la trama, la taca i la textura.  

Comencem la unitat visualitzant cinc parts de cinc quadres de retrats diferents, en primer lloc, ens hem imaginat quines coses podrien aparèixer al retrat a partir d´un petit tros.

 

A continuació hem pogut veure´ls sencers i analitzar-los.

"Cap de vell". Quinten Metsys. Oli sobre tela.

"El doctor Paul Gachet". Van Gogh. Oli sobre tela.

"A Lady Writting". Johannes Vermeer. Oli sobre tela.

"Madame Monet". Auguste Renoir. Oli sobre tela.

"Retrat egípci". 3100 a. C

El rostre humà és simètric, de manera que si després de dibuixar la forma del cap i aquest el dividim en dues parts iguals mitjançant una línia recta traçada de dalt baix, podrem ajudar-nos d´aquest divisió per proporcionar les diferents parts que constitueixen la cara. Ens servirà com, a referent, tornar a dividir la cara en tres parts iguals a partir de dues línies horitzontals.

 Hem començat treballant el retrat a línia.

Posteriorment hem fet servir la líni per crear una trama fina que ens ajudés a crear ombres.

Hem utilitzat una tècnica nova per nosaltres, la tècnica del carbonet per crear ombres.

El carbonet és simplement fusta cremada sense que aquesta arribi a fer flama, sense aire. La qualitat del carbó depèn de la fusta la qual sol ésser de cedre o de cep. El carbonet és la forma més corrent, simplement és una barra de fusta carbonitzada. Sol vendre's en caixes i fa uns 6mm de diàmetre, tot i que n'hi ha de diferents gruixàries, i al voltant dels 100-150mm de llargada. Solen tenir diferents dureses: tou, normal, mig i dur.

També trobem el carbó comprimit en forma de barres regulars fetes de pols de carbó barrejat amb un aglutinant (a vegades un aglutinant gras). Per altra costat tenim els llapis de carbó, que poden oferir tons foscos i intensos, segons la duresa.

El procés fins arribar al treball final.

 Per poder portar a terme el Lapbook, vàrem establir grups de quatre persones, fent-los el més heterogenis possibles.

Vàrem treballar molt engrescats i vam aconseguir que en un nombre elevat de sessions, tots i totes els integrants del grup estiguessin implicats en la feina que els corresponia. Per tal de fer rutllar millor el grup, vàrem potenciar les habilitats de cadascun d´ells i elles , atorgant-los la feina que millor se´ls donava fer.

A continuació hi ha una mostra de l´actitud que vàrem mostrar.

Diferència entre color llum i color pigment.

 Va resultar interessant i clarificador fer una pràctica que ens ajudés a entendre la diferència entre el color llum i el color pigment.

Per poder-ho portar a terme vam "fabricar" el color pigment amb pigment, cola i una mica d´aigua per aconseguir  la textura òptima. 

I vam entendre dues coses:  si barregem tots els colors pigment, el resultat és el negre, o un color semblant al negre (fosc).

I  si col·loquem el cercle cromàtic en un petit ventilador i accionem el mecanisme que el fa rodar, els colors de l´arc de Sant Martí es fusionen per donar pas al color blanc. Per tant, quan parlem de color llum, la suma de tots els colors dona com a resultat el blanc.

La línia i la taca.

Les formes es poden treballar com a mínim de dues maneres diferents , a través de la taca i a través de la línia. 

En la història de l´art ens trobem la controvertida discussió entre aquells artistes partidaris de  l´ús del color com a constructor de formes i dels que aposten per la delimitació de les formes a través de la línia. A Egipte, Roma la línia definia clarament el contorn de les formes. L´escola veneciana comença a donar protagonisme al color durant el Renaixement,  però l´ús del color, la pinzellada solta, el traç, la taca... com a protagonista, comença a donar els seus fruits durant el Barroc i posteriorment amb paisatgistes tals com Turner durant el segle XIX, entre molts i molts d´altres.

 

 

Els i les alumnes de primer, experimenten amb els dos tipus de recurs, interpreten un tros de pati  a través de la taca i a través de la línia. En aquest últim cas, vam deixar que utilitzessin el paper carbó per calcar el contorn de les formes, un mitjà que va agradar a la majoria d´alumnes.

Anàlisi del quadre "El pati blau" de Santiago Rusiñol.

Finalment, hem visualitzat la pintura "El pati blau", de Santiago Rusiñol, que va realitzar a finals del segle XIX. L´hem mirat i analitzat des del punt de vista de les textures, els colors i les formes. Hem intentat que els i les alumnes,  siguin capaces i capaços  d´identificar tot allò que han après a l´aula en el quadre. Hem aprofitat per fer coincidir la temàtica de la pintura de l´artista , amb el tema treballat a la classe: el pati. Actualment l´obra es troba en el Museu Nacional d´Art de Catalunya.

El treball final.

 Finalment, després d´haver treballat amb suficient profunditat sobre els elements del llenguatge plàstic que tenim al nostre abast , al pati, cal fer una síntesi del que hem après, i ho farem a través del lapbook, que consisteix en reunir tot el que hem estudiat en un mateix format fent que prengui una forma original i creativa.

Les pautes a seguir han estat les següents:

El lapbook com a mínim ha de contenir: 

• Totes les activitats que hem realitzat a l´aula.
• Vocabulari específic.
• Una frase que expliqui cadascuna de les activitats proposades.

Com a repte es planteja que l´aspecte del treball final ha d´estar relacionat amb el pati ja que és el tema al voltant del qual gira els conceptes treballats durant aquest primer trimestre. 

Mireu els resultats:

 

Color. El verd del pati.

L´entorn que ens envolta ens ofereix uns colors en particular. Si visquessim al Pol Nord el color que ens caracteritzaria seria el blanc i si estiguessim vivint al desert aleshores l´ocre seria el protagonista. En el nostre institut el color predominant és el verd. Per aquest motiu i per adonar-nos que els colors posseeixen diferents qualitats físiques: lluminositat i saturació, ens hem centrat en el verd i  a partir d´aquest,  hem fet l´exercici d´aproximar-nos al màxim al verd que ens identifica a partir de la barreja de diferents tonalitats més clares i més fosques, mirant d´aproximar-nos al màxim al verd que ens identifica.

Les formes geomètriques.

Les formes orgàniques que trobem al pati de l´institut no es troben aïllades, si no que es troben  acompanyades de les geomètriques que configuren el total de la superfície on durant la mitja hora de descans entre les tres primeres classes del dia  i les tres últimes, sortim per esbargir-nos. 

Deixant de banda les indicacions que s´ha anat proporcionant als i les alumnes per tal de poder dibuixar l´espai de la fotografia que es mostra sobre aquestes línies,  s´ha realitzat un exercici d´observació atenta de la realitat, on ha estat molt important mirar, per després poder traspassar sobre el paper tot allò que veiem i intentar que la raó no domini la visió, no deixar que s´imposi el saber com és una forma o un espai, del que veiem en realitat. 

 

 

També hem realitzat un petit exercici que ens ha ajudat a aprendre algunes coses, en primer lloc ens hem fixat en detall en alguna forma geomètrica com les papereres, hem observat que estan constituïdes per cilindres, el cos central i dos més que el sustenten en els laterals. 

Hem après que, si dibuixem les formes que es troben en primer pla amb un traç més fort que les que es troben en els segon pla i aquestes més fortes que les que estan en tercer pla  i així successivament, obtindrem sensació de profunditat. Si acolorim aquests dibuixos a llapis amb llapis de color i fem servir el mateix mètode la sensació es reforçarà.

La sensació de profunditat també la podem aconseguir, si fem disminuir la mida de les figures.